El 8 de maig s’ha publicat la refundició de la Directiva relativa a l'eficiència energètica dels edificis, plantejant un ambiciós objectiu: tot el parc dels edificis haurà d’estar descarbonitzat al 2050, o sigui, en aquesta data tots els edificis hauran de ser de zero emissions, tant els edificis nous com als edificis existents.

A partir de l’1 de gener de 2030, els edificis nous hauran de complir amb dos nous requisits: hauran de ser edificis de zero emissions (edificis molt eficients, sense emissions in situ durant l’ús de l’edifici), i hauran de calcular les seves emissions al llarg del seu cicle de vida, l’anomenat potencial d’escalfament global de l’edifici. Per tant, caldrà avaluar, a més de les emissions operatives (durant l’ús de l’edifici), les emissions degudes a l’extracció i transformació dels seus materials, transport a l’obra, construcció i enderroc de l’edifici.

Els Estats membres hauran d’elaborar un Pla nacional de renovació, on caldrà indicar polítiques i fites sobre el seguiment de la rehabilitació dels edificis. En aquest pla s’hauran de definir les normes mínimes de renovació dels edificis no residencials: s’establirà un consum màxim d’energia primària per unitat de superfície (kWh/m2 · any), i aquells edificis que el superin, hauran d’aplicar mesures de rehabilitació per poder complir aquest llindar. El llindar caldrà complir-lo a partir de 2030, i cada cop serà més exigent.

En el cas dels edificis residencials, s’haurà de reduir el consum promig d’energia primària total (kWh/m2 · any) en un 16 % al 2030. Respecte d’aquest estalvi, com a mínim el 55 % caldrà aconseguir-lo rehabilitant els edificis més ineficients energèticament.