El Parlament Europeu i el Consell Europeu han acordat enfortir la Directiva sobre l’eficiència energètica dels edificis (EPBD), amb els objectius d’avançar en la descarbonització de tot l’àmbit de l’edificació a la Unió Europea i de contribuir tant a la lluita contra el canvi climàtic com a la neutralitat climàtica de tot el territori comunitari i a la millora de la qualitat de vida i de la salut de la ciutadania. Aquests acords es formalitzaran a principis d’aquest any 2024, i els estats membres els hauran de transposar a les seves legislacions. 

L’acord estableix fites a assolir i mesures a aplicar per aconseguir-les. Així, els estats hauran d’elaborar plans per reduir la mitjana del consum d’energia primària en els edificis residencials un 16% l’any 2030 i entre un 20% i un 22% l’any 2035,  i un 26% l’any 2033 en el cas dels no residencials. El focus se centra en la renovació energètica dels edificis amb pitjor rendiment, d’on es pot obtenir una major disminució del consum d’energia. Per treballar de manera harmonitzada, els certificats d’eficiència energètica es milloraran d’acord amb una plantilla comú, i s’establiran mesures per facilitar aquestes inversions i evitar la bretxa generada per la pobresa energètica.

També es determinen accions destinades a facilitar les rehabilitacions energètiques d’edificis. Els mateix plans estatals hauran de definir estratègies per identificar i eliminar les barreres que actualment tenen les renovacions d’edificis –com ara el finançament o la formació-, proporcionar instruments per guiar els propietaris d’edificis en el procés per fer dels seus immobles edificis de zero emissions, com ara el passaport de renovació d’edificis; posar en servei finestretes úniques especialitzades en aquest àmbit o la limitació de les calderes alimentades amb combustibles fòssils, fins a la seva eliminació l’any 2040.

La nova normativa també contempla que els edificis públics nous hauran de ser de zero emissions a partir de l’any 2028, i la resta d’edificis ho hauran de ser a partir de l’any 2030. Els nous edificis hauran de disposar d’instal·lacions fotovoltaiques o solars tèrmiques a la coberta. I també preveu que es fomenti la mobilitat sostenible, ja que s’haurà d’incloure precablejat en els nous edificis i en els renovats; s’incrementaran els requisits de nombre de punts de recàrrega en edificis i s’haurà de garantir que hi hagi places d’aparcament suficients per a bicicletes.

L’edificació, imprescindible per a la transició energètica

El sector de l’edificació és responsable d’un 28% del consum energètic a Catalunya, percentatge que creix fins al 42% a la UE. Actuar sobre l'eficiència energètica dels edificis és clau per estalviar energia i assolir una societat i una economia descarbonitzades l’any 2050, amb un model energètic basat en l’eficiència energètica i les energies renovables, i on els ciutadans puguin generar i gestionar la seva pròpia energia i participar en la presa de decisions.

A Catalunya, un 60% del parc d’edificis és anterior a 1980, data en què entra en vigor la primera normativa en matèria d’aïllament en la construcció, per la qual cosa tenen rendiments energètics molt baixos. De fet, gairebé un 80% dels edificis certificats tenen les qualificacions menys eficients, xifra que al conjunt de la UE se situa en el 75%. D’acord amb la Prospectiva Energètica 2050, per assolir la neutralitat climàtica Catalunya ha de reduir 34,2% el seu consum final d’energia en l’àmbit de l’edificació.