La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, es va incorporar a l'ordenament jurídic espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll i els Reials Decrets que la desenvolupen (RD 1513/2005, de 16 de desembre, referent a l'avaluació i gestió del soroll ambiental i RD 1367/2007, de 19 d'octubre, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques).

Posteriorment, es va publicar en el «Diari Oficial de la Unió Europea» la Directiva (UE) 2020/367 de la Comissió, de 4 de març de 2020 per la qual es modifica l'annex III de la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell quant a l'establiment de mètodes d'avaluació per als efectes nocius del soroll ambiental. En aquesta modificació, es fa referència a la introducció de les relacions dosis-efecte mitjançant adaptacions d'aquest annex al progrés tècnic i científic.

L'Oordre PCM/542/2021, de 30 de maig, té per objecte incorporar al nostre ordenament jurídic la Directiva (UE) 2020/367 de la Comissió de 4 de març de 2020, modificant l'annex III del Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, per a la seva adaptació al progrés tècnic i científic.

La modificació de l'annex III del Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, suposa la substitució dels mètodes d'avaluació dels efectes nocius del soroll pels establerts recentment en la citada Directiva (UE) 2020/367 de la Comissió de 4 de març de 2020. Aquests s'han definit tenint en compte les directrius sobre soroll ambiental per a la regió europea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) -Environmental Noise Guidelines for the European Region, Organització Mundial de la Salut 2018, ISBN 978 92 890 5356 3-, que recullen relacionis dosi-efecte per als efectes nocius provocats per l'exposició al soroll ambiental.

Els mètodes d'avaluació que es recullen en el nou text de l'Annex són aquells en els quals s'ha pogut establir una relació significativa entre els nivells d'un indicador acústic provocats per un tipus de font de soroll i l'efecte nociu considerat. A saber, l'efecte sobre les malalties cardíaques isquèmiques del soroll viari, i les molèsties intenses i alteracions greus del somni provocades pel soroll viari, ferroviari i d'aeronaus.

Existeixen altres efectes nocius del soroll sobre la salut, per als quals s'ha constatat un vincle entre tals efectes i el soroll ambiental, com és el cas d'accidents cerebrovasculars, hipertensió, diabetis i altres efectes en la salut metabòlica, deterioració de les facultats cognitives en els nens, de la salut mental i el benestar psicològic i de la capacitat auditiva, tinnitus, o complicacions en el part. No obstant això, el coneixement actual no permet definir mètodes d'avaluació d'aquests efectes.

En cas que en el futur altres estudis, amb alta qualitat i estadísticament rellevants, puguin identificar mètodes d'avaluació dels efectes nocius i descriure relacions dosis-efecte alternatives, o adaptades a situacions específiques, les seves conclusions poden considerar-se en la revisió de l'annex.